castígate

blog del 1r ESO E de l'IES Ramon Llull

First results of “old shops hunt”: Pep Toni’s contribution

clip_image008-1clip_image010clip_image040clip_image038-1

Pep Toni is the first one to send photos of his “old shops hunt “. Congratulations! this is just a sample of his contribution. I have a sweet tooth, so I instantly recognised Can Frasquet.

Do you know what a “sweet tooth” is?

Does anybody else in the class have a “sweet tooth” too?

17 Octubre 2009 Posted by | treballs, vocabulari | , , | 5 comentaris

SEMÀFORS

Ja coneixem bé el significat autèntic de “pas zebra” i de “pas de vianants”, i també alguns exemples de definicions imaginàries. Avui hem de pensar en el llenguatge dels semàfors. Ens poden comunicar tres missatges, com a mínim. Els colors i la posició dels llums ens indiquen si ens hem d’aturar, si podem passar o si canviarà de color. Quan ens fa l’ullet amb intermitències grogues, es limita a cridar l’atenció.
No és que el vermell en general tengui el poder de fer-nos aturar. Si veim, per exemple, un cotxe d’aquest color, no té cap significat concret. En canvi, un cercle vermell a una aixeta significa que és d’aigua calenta, o una creu vermella ens fa pensar en un hospital. Només en el cas d’un semàfor el vermell té el significat de: “Oblicació d’aturar-se”. D’ençà que s’han fet carrils bici, també hi ha semàfors especials per a aquest vehicle, i a les avingudes de Palma, n’hi ha qualcun específic per a autobusos.
Però ara ens hem de fixar en els semàfors per a vianants. Tenen uns grafismes que representen una persona aturada (vermell) o una que camina (verd). Semblen sempre homes, però podrien ser dones, infants, vells, famílies completes, … o fins i tot, zebres. A l’avinguda Jaume III n’hi ha que tenen un cronòmetre damunt per indicar el temps que durarà cada color.
Jo crec que no es deuen dur gaire bé entre ells, perquè no estan mai plegats: quan apareix el vermell, el verd s’apaga, i viceversa. Al verd li deu agradar jugar a amagar-se, perquè de vegades s’apaga i s’encén durant uns segons, com si sortís d’un amagatall. Els dies que fa tempesta o falta electricitat, no fan feina (o tal vegada és que se’n van de vacances a un lloc on no hi plogui?). Si un cec de l’ONCE els ho demana, fan una musiqueta. No poden sortir mai de dins la seva capseta metàl•lica? Aquestes i mil incògnites més ens fan reflexionar sobre la vida dels semàfors.
Heu d’anar pensant i, pel dilluns dia 26 d’octubre heu d’entregar una redacció on els protagonistes siguin els grafismes dels semàfors per a vianants, que han cobrat vida i els passa qualque cosa interessant.
No cal que la història sigui excesivament llarga, però sí ha de ser original, coherent i sense faltes d’ortografia. Vull que em deixem amb els cabells drets per la imaginació que demostreu. A veure si em creix el pèl i no m’he de comprar un perruquí, que la crisi no permet certes despeses. Per cert, per què deu ser que els homes dels semàfors, sempre són calbs?
Sem%C3%A1foroPeatonalCronometrosemaforo1semaforo-bicicleta

17 Octubre 2009 Posted by | Uncategorized | 9 comentaris