castígate

blog del 1r ESO E de l'IES Ramon Llull

2.ca.12 ODONTOLOGIA

Avui, primer de març, dia de les Illes Balears, ha sortit un article de Pere Riutort, a la contraportada del Diari de Balears que podeu llegir i comentar a continuació. En haver-lo llegit, els alumnes que vulguin poden escriure un comentari on parlin dels aspectes que us diré al final. Aquest comentari és voluntari i no servirà per a nota, però sí que, si està ben escrit, valdrà un positiu. L’article diu això:

“Fins fa poc, la salut i la funció eren els objectius principals de l’odontologia, però en els últims anys l’interès per l’estètica s’ha transformat en el principal motiu d’atenció odontològica, ja que permet al pacient aconseguir confiança, autoestima i respecte. En un món on gairebé només interessen el luxe, el capritx i el superflu, la bellesa de les dents està de moda rabiosa, a ben segur perquè aparenta joventut i, per extensió, significa gaudir de bona salut, mostrar una imatge corporal estilitzada, emanar un positiu atractiu sexual, sentir-se psicològicament bé, assolir un alt grau d’autoestima personal i estar plenament convençut per aconseguir el reconeixement social i l’èxit professional”.

Si voleu, el divendres, juntament amb el treball del llibre de lectura, podeu presentar un full on contesteu les següents preguntes referides del fragment que acabau de llegir:

1) Resum del text.
2) La teva opinió.
3) Per què la paraula “funció” de la primera línia suposa un lapsus de l’autor i en realitat hauria de ser “funcionalitat”?
4) Hi ha dues repeticions (odontologia – odontològica i autoestima). Com les evitaries?
5) Hi apareixen algunes hipèrboles. Intenta escriure les mateixes frases de manera que no resultin tan exagerades.
6) Creus que és cert que actualment “NOMÉS” interessen “el luxe, el capritx i el superflu”, com es diu al text?
7) “Superflu” és un adjectiu, no un nom com “luxe” o “capritx”. Per tant, va precedit d’un article o d’un pronom?
8) Sabries dir algunes coses que actualment estan “de moda rabiosa”? Creus que l’odontologia està tant de moda com diu l’autor?
9) Per què l’expressió “per extensió” està inadequadament utilitzada? Posa una frase d’exemple on estigui ben usada.
10) Per què la dentadura no pot estilitzar la figura de tot el nostre cos, tal com pretén Pere Riutort?
11) Fixa’t en les locucions “ja que” i “perquè”. Són conjuncions que sempre van seguides d’una proposició que explica la frase anterior. “Te donarem un premi, ja que (o “perquè”) has fet el millor treball”, per exemple. En canvi, a l’article seria millor eliminar les conjuncions i posar dues oracions simples independents, perquè, tal com està escrit, fa pensar que ara interessa la confiança i el respecte, però antigament no interessava, o que l’odontologia està de moda només per a aparentar ser més joves. Escriu com quedarien les frases eliminant aquestes dues conjuncions.
12) Creus que és un pleonasme el dir “l’autoestima personal”?
13) Quina professió creus que té l’autor?
14) Quines paraules del text i d’aquestes 13 preguntes has hagut de cerca al diccionari?

Ara pots llegir l’article complet comprant el diari, visitant el web http://www.dbalears.cat o llegint la reproducció que hi ha a continuació. Veuràs que el títol és “La proporció àuria”.

Laltre dia em va correspondre pronunciar el discurs inaugural del curs a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i amb la intenció de no provocar un desequilibri en l’interès del que havia d’exposar, vaig optar per una temàtica que despertàs curiositat a l’audiència, com ara l’odontologia estètica, ja que interessa a quasi tothom.
Fins fa poc, la salut i la funció eren els objectius principals de l’odontologia, però en els últims anys l’interès per l’estètica s’ha transformat en el principal motiu d’atenció odontològica, ja que permet al pacient aconseguir confiança, autoestima i respecte. En un món on gairebé només interessen el luxe, el capritx i el superflu, la bellesa de les dents està de moda rabiosa, a ben segur perquè aparenta joventut i, per extensió, significa gaudir de bona salut, mostrar una imatge corporal estilitzada, emanar un positiu atractiu sexual, sentir-se psicològicament bé, assolir un alt grau d’autoestima personal i estar plenament convençut per aconseguir el reconeixement social i l’èxit professional.
Com a professional m’interessa aconseguir un somriure atractiu, endemés el pacient ho desitja, independentment de la sofisticació de les tècniques utilitzades, les quals només em comprometen a mi. Per aconseguir-ho és interessant saber que l’estètica dental es basa, en part, en principis matemàtics i sovint són les úniques referències per les quals la natura pot ser compresa. Per això, l’odontologia estètica ha seguit des del seu inici conceptes simples, lògics i geomètrics, i un exemple molt utilitzat és el nombre àuric, concebut per Pitàgores l’any 530 aC, i l’invers d’aquest valor, la proporció daurada, paràmetres utilitzats per a la creació de l’art durant segles.
El somriure, confluència de l’art i la natura, representa el conjunt de les proporcions virtuals basades en la denominada proporció àuria o daurada, també coneguda com a propietat divina, regla daurada, nombre d’or, nombre daurat, secció àuria o raó àuria, representada per Barr l’any 1900 per la lletra grega fi en honor a l’escultor grec Fídies. Si bé va ser esmentada per primera vegada en l’odontologia per Lombardi l’any 1973, va sorgir a partir del cànon de proporcions, o sigui, del conjunt de mesures proporcionals observades en la figura humana, establert per Leonardo da Vinci a l’Uomo Vitruviano, publicat a La Divina Proporzione del matemàtic Luca Pacioli l’any 1509, basat en la raó daurada o àuria dels pitagòrics, els quals van atribuir una explicació matemàtica a la natura. S’obté mitjançant la progressió de Fibonacci, a partir de la suma de 0+1 i sumant el resultat amb l’últim sumat:
0+1=1; 1+1=2; 1+2=3; 2+3=5; 3+5=8; 5+8=13; 8+13=21; 13+21=34… i a partir d’aquesta última operació (13+21=34), la divisió del segon sumand amb el resultat sempre dóna el mateix quocient: 0,618 (34:55=0,618), nombre que marca la proporció àuria fins a l’infinit. S’ha utilitzat en el disseny d’edificis clàssics, com Fídies en el Parthenó, i per altres artistes, arquitectes i geòmetres, i apareix amb freqüència en les anotacions de Leonardo da Vinci. Els botànics han trobat que les proporcions àuries tenen valor en la filotàxia, la classificació de les plantes segons l’estructura de les fulles i la tija.
Si consideram l’ample de l’incisiu central com el tot, multiplicant-lo per 0,618 o dividint-lo per 1,618, obtindrem l’ample virtual de l’incisiu lateral, i de la mateixa manera partint d’aquest últim, aconseguirem el valor de l’ample visible del caní. Treballs recents han estudiat la proporció àuria aplicada a l’odontologia, com ara el realitzat per un grup de professionals format per dos odontòlegs, un retratista i un pintor, els quals determinaren l’atractiu dels somriures d’un miler de persones entre 18 i 30 anys. Cada individu va ser assignat a un grup depenent de si el seu somriure era atractiu, no atractiu, o bé no determinat. L’incisiu central superior va complir la proporció àuria en relació a l’incisiu lateral superior en més del 50% de les persones amb un somriure atractiu, en comparació amb el 10% de les persones amb un somriure no atractiu; i com a conclusió podem dir que la proporció àuria és útil per a aconseguir restauracions estètiques entre els incisius centrals, laterals i canins.
També van sorgir alguns instruments com el compàs auri, format per tres puntes mòbils, on la del mig marca sempre el punt auri, determinant dos segments de diferent grandària i que es troben en harmonia. Aquest tipus d’instrument permet tant l’anàlisi de les proporcions dentàries com la relació d’aquestes amb la resta de les estructures facials i del cos humà. Ricketts, un dentista nord-americà referent de l’ortodòncia actual, va descriure criteris estètics seguint la idea de les proporcions àuries. Així, diu que en un perfil harmònic, la distància del conducte auditiu a la part externa de l’ull està en proporció àuria amb la distància d’aquest punt al vèrtex nasal; la primera distància és 1,618 vegades major que la segona. I en la projecció frontal, la situació de la boca està a una distància major del pla submentonià que de la base nasal; existeix aquí també una proporció àuria.
Tot això és sorprenent i està molt bé, però potser no hauríem de donar a l’estètica més importància de la que té. El preu que hem de pagar per aconseguir una bona imatge i un somriure atractiu és, a vegades, excessiu. Però la societat juga molt fort amb tot allò que significa moda, triomf i sexe, i a més aquests conceptes no es poden deslligar fàcilment. Hem de ser conscients de les nostres limitacions i no caure en les desmesurades missives d’ostentació i poder.

Anuncis

1 Març 2010 Posted by | català, exercicis, treballs, Uncategorized | , , | 1 comentari

2.ca.11 MORFEMES VERBALS

El proper dijous hem d’entregar la redacció de l’excursió a Banyalbufar i també el còmic del concurs de sant Jordi. A l’examen del mateix dia hi entren els següents temes: accentuació, determinants, llengües romàniques, diccionari, gèneres literaris i el verb.
Recordam aquí breument l’esquema verbal.
Els morfemes verbals ens informen de la persona, nombre, temps i mode.
Recordau també les conjugacions i els temps simples i composts.
Heu d’estudiar aquests temps verbals: present de subjuntiu (jo canti, …), present d’imperatiu (canta tu), formes no personals (infinitiu cantar, gerundi: cantant i participi: cantat). També els següents temps d’indicatiu:
Present (jo cant), pretèrit perfet (jo he cantat), pretèrit imperfet (jo cantava), pretèrit plusquamperfet (jo havia cantat), pretèrit perifràstic (jo vaig cantar), futur simple (jo cantaré), futur perfet (jo hauré cantat), condicional simple (jo cantaria), condicional perfet (jo hauria cantat).
El divendres s’ha d’entregar el treball del llibre de lectura i fer-ne l’examen. Feliç pont.

25 febrer 2010 Posted by | català, treballs, Uncategorized | , , | 5 comentaris

2.ca.10 ESPORLES I BANYALBUFAR

Dilluns passat anàrem d’excursió a peu d’Esporles a Banyalbufar passant pel port del Canonge. Vàrem gaudir d’un temps perfecte: ni fred ni calor, ni pluja ni vent. Poguérem contemplar un paisatge paradisíac entre la muntanya i la mar. A més, vàrem veure tota classe de plantes: càrritx, pins, alzines, garrovers, ametlers, …. El torrent d’Esporles anava ple d’aigua. Pel camí de tornada hi havia una cabana de carboner i una sitja, on antigament es fabricava carbó. Hi havia marges fets de paret seca i cases de possessions. Després de caminar uns deu quilòmetres, arribàrem a Palma ben oxigenats. Qualcú estava una mica cansat.
Ara hem d’escriure un comentari sobre aquesta excursió, dividit en tres parts: una narrativa, una poètica i una teatral, repassant els gèneres literaris que hem estudiat. S’ha d’entregar dimecres que ve, juntament amb el còmic del concurs de sant Jordi. Aprofitau el pont per a fer bona feina.

24 febrer 2010 Posted by | català, exercicis, material, Uncategorized | , | 3 comentaris

2.ca.9 VISITA LÚDICA I FOLKLÒRICA

Ahir vàrem anar a veure un espectacle del Senegal, interessant des del punt de vista lúdic i folkóric, encara que incomplet per arribar a conèixer bé aquest país africà. És com un turista que passa quinze dies a Mallorca i només veu el sol i la platja que hi ha davant el seu hotel. No ha après res de la nostra gastronomia, cultura, llengua, costums, paisatge, etc. Per exemple, l’excursió de dilluns ens ensenyarà que hi ha uns llocs a Mallorca molts diferents a la platja. Aquí tenim muntanyes més altes que alguns països europeus com Holanda o Hongria, que en tot l’estat no hi ha cap puig tan alt com els de la serra de Tramuntana.
Bé, idò, del Senegal també hi ha moltes coses a dir i per aprendre. No ens hem de limitar a tenir una visió de les danses típiques. Així i tot, a més de divertir-nos, la visita ens va servir per aprendre alguns detalls interessants. Recordau la funció dels griots i dels ancians i la semblança que hi ha amb els contacontes i els padrins que contaven rondalles a Mallorca. Coneguéreu alguns instruments musicals africans. El ritme monòton és típic de totes les músiques tradicionals. Recordau els vestits tan elegants, i dos personatges amagats sota una mena de granera o una màscara amb túnica. Les imatges que apareixien al fons de l’escenari, amb figures estilitzades d’animals de la selva. El significat dels gestos, quan el ballarí demanava per casar-se a la dona. Els cossos atlètics dels artistes, en contrast amb algunes imatges d’africans afamegats. La seva manera d’haver après a parlar en català. El tambor que sabia parlar. Les paraules en llengua wòlof. El missatge de pau i amor, …
Hem d’aprofitar les coses bones de la visita. Com el baobab o com la faula de la guineu i el raïm. Sempre hi ha aspectes positius i negatius. Què destacaries tu de la visita?

19 febrer 2010 Posted by | català, material, Uncategorized | , | 11 comentaris

2.ca.8 PREMI SANT JORDI

La propera setmana haureu de fer un treball de català que també servirà per a participar en el concurs de sant Jordi. De moment començau a pensar idees. Aquí teniu un resum de les bases del concurs. Els millors treballs tendran un premi i seran exposats pels passadissos del nostre institut.
La temàtica és de medi ambient, d’ecologia.
Els alumnes de 1r d’ESO han de fer un còmic, una tira còmica o una auca.
S’ha de presentar en cartolina (pot ser reutilitzada), però de mida foli dina-4.
Els treballs s’han de presentar sense signar. En canvi han de tenir un títol. Han de ser en català, originals, no copiats d’internet ni d’un llibre.
Les dades personals es posaran dins un sobre, a l’exterior del qual hi ha d’haver el títol del treball.

El tema ecològic és molt interessant. Els premis, també ho seran. Au, doncs, a fer feina!

16 febrer 2010 Posted by | català, material, Uncategorized | , , | 6 comentaris

2.ca.7 VEXIL·LOLOGIA

La vexil•lologia es la ciència que estudia les banderes. L’heràldica tracta els escuts d’armes, de pobles i de famílies.
Nosaltres hem parlat de la bandera i de l’escut del Senegal. Si voleu ampliar els coneixements d’aquest tema, anau a les pàgines http://www.flagspot.net/flags o http://www.flags.net.
És interessant conèixer com a mínim l’escut de les Balears, i també la nostra bandera, i la de cadascuna de les nostres illes.
Sabem distingir l’escut de Palma del de Mallorca? I la bandera de Balears de la de Mallorca? Quin origen tenen les barres grogues i vermelles? Els escuts de molts de pobles de Mallorca tenen un motiu lingüístic.
Aquest trimestre que treballam el tema familiar, ens interessarà conèixer alguns escuts de llinatges. Joaquim Maria Bover i Francesc de Borja Moll van estudiar aquest tema. El vols estudiar també tu?
Ja en parlarem. Fins aviat.

16 febrer 2010 Posted by | català, material, Uncategorized | , | 2 comentaris

2.ca.5 BAOBAB

El baobab és el símbol que representa el Senegal, igual que el cedre representa el Líban. Creus que l’ametler podria servir per a representar Mallorca? A la nostra illa hi ha el 25% dels ametlerars de tot l’estat espanyol. Ara, en el mes de febrer, hi ha flor d’ametler per tot el camp mallorquí. Gaudeix d’aquest paisatge únic en sortir de Palma. El taronger podria ser el símbol de les rondalles que hem contat a classe. No hi estàs d’acord?
Però tornem al baobab, un arbre immens que els senegalesos admiren molt i que, en canvi, a la novel•la “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry pot perjudicar molt un planeta. Ho llegirem a classe i ens servirà per reflexionar sobre un fet important: moltes coses no són intrínsecament bones o dolentes, sinó que depèn de la situació, de les circumstàncies i de l’ús adequat que se’n faci. Els griots del Senegal consideren el baobab un arbre sagrat, mentre que el petit príncep vol arrabassar-lo perquè no faci mal. Així són les coses: bones o dolentes segons com es mirin.
D’igual manera la idea d’Àfrica pot ser positiva, bucòlica i optimista si es parla només de la tradició oral, de la música, la cultura, etc. Però hem de recordar que no tot és bo a Àfrica. També hi ha fam i altres problemes.

8 febrer 2010 Posted by | deures, exercicis, sortides, Uncategorized | , , | 6 comentaris

2.ca.4 FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES

Hi ha moltes classes de famílies. Per exemple, les llengües, com sabeu, també formen famílies. Hem estudiat tres grans grups: les romàniques, les germàniques i les eslaves.
La propera setmana haurem de preparar en grups de tres o quatre un petit diàleg on cada alumne representi un idioma, i haurà de parlar en aquest idioma. Els protagonistes seran germans si parlen llengües de la mateixa familia (per exemple, català, castellà i francès). En canvi, si un parla anglès o alemany i l’altre català, ja seran cosins llunyans. Si un parla xinès, seran desconeguts que s’han trobat per primer cop. Aprofitau els vostres coneixements políglotes i preparau amb cura la representació. El tema és completament lliure, però s’han de seguir aquestes normes:
– El diàleg ha d’estar escrit però l’heu de memoritzar.
– No hi pot faltar el català.
-.Heu de crear una situació de trobada multilingüística on us podeu entendre ajudats per la gesticulació.
– No hi ha d’haver un caos escènic, i heu de parlar ordenadament, un rere l’altre, vocalitzant bé, a poc a poc. Pensau que algunes persones del públic no entendran segons quina llengua.
– Cada alumne ha de pronunciar un mínim de deu frases.
– Cada grup puntuarà l’actuació dels altres.
– El grup que ho faci millor rebrà un petit premi, a més de la qualificació del professor.

Pot resultar molt interessant si ho preparau bé. Ànim!

6 febrer 2010 Posted by | Uncategorized | 7 comentaris

2.CA.3 LLENGÜES ROMÀNIQUES

LLENGÜES ROMÀNIQUES

A la classe de català hem après algunes coses sobre les llengües romàniques. Si saps contestar correctament totes les preguntes següents, enhorabona, és que ja saps bé el tema. Prova-ho. Tu mateix/a et pots autoavaluar.

1) En primer lloc hem de saber exactament què són les llengües romàniques. Pots donar-ne la definició?
2) On començà a parlar-se el llatí, abans d’existir l’imperi romà?
3) Quins factors intervenen en la formació de les llengües romàniques?
4) Quin any conqueriren Mallorca els romans? Qui era el cònsol que comandava l’exèrcit romà?
5) Quines dues ciutats fundaren els romans a la nostra illa?
6) Enumera totes les llengües romàniques que coneixes.
7) Per què la llengua que es parla actualment a Anglaterra no és romànica?
8) A Grècia es parla grec, que tampoc no és una llengua romànica. Però el motiu és diferent. Quina és la causa de que a Grècia no es parli una llengua romànica?
9) A quins territoris es parla català?
10) Digues quin idioma es parla al Quebec, al Brasil, a Mèxic, a Luxemburg, al sud de Bèlgica i a Moldàvia.
11) Quin nom modern tenen les següents províncies de l’imperi romà: Dàcia, Hispània, Gàl·lia, Beleàrica Minòrica.
12) Compara els següents mots catalans amb els corresponents castellans:
sal – sal casa – casa
oli – aceite albergínia – berenjena
pastanaga – zanahoria taula – mesa
mes – mes amic – amigo

2 febrer 2010 Posted by | Uncategorized | 2 comentaris

2.ca.2 AJUDES MÀGIQUES

AJUDES MÀGIQUES

Llegiu els següents fragments de redaccions que han fet companys vostres sobre les ajudes que us proporcionen les Reines Màgiques per poder millorar l’accentuació. Hi podeu trobar bones idees, però també algunes equivocacions o frases millorables.

1) Un dia, dormint, vaig somiar que demanava un desig: que tres reines màgiques m’ajudassin a accentuar […] A la classe de català varen tocar a la porta i varen entrar tres reines d’un país extraterrestre i ens varen donar uns trucs per saber accentuar molt bé.
2) Els alumnes varen acabar anant a IB3, al concurs d’accentuació ràpida. Les reines màgiques estaven orgulloses de poder fer això sense màgia, i varen quedar a viure al Ramon Llull, a la biblioteca de dalt de tot.
3) Un dia va passar una cosa molt màgica: mentre feia els meus deures de català, varen aparèixer a un racó tres reines que varen revisar els meus treballs i em van dir que havia de corregir les meves faltes
4) Hi havia una vegada tres reines màgiques : una era la reina de les paraules agudes, una altra de les planes i l’altra de les esdrúixoles. M’ajudaren a accentuar i així vaig aprovar.
5) Vaig tenir un somni extraordinari: venien tres reines màgiques que em donaren un suc de raïm, barrejat amb vainilla, i quan em vaig beure el suc, ja sabia les regles d’accentuació.
6) A mi em va molt bé l’accentuació perquè m’ajuden tres reines màgiques. No són reines de veritat, sinó que són fictícies, inventades per jo. Estan en el meu pensament, i sempre que tinc un problema amb l’accentuació, m’ajuden.
7) Un nin es va passar tres mesos estudiant, però per desgràcia no va aprovar l’examen. I les reines li varen dir: “Són 150 euros per haver-te ajudat”. El nin demanà “Per què?” “Per la factura”, contestaren.
8) Va desitjar saber les normes d’accentuació. De sobte, tres fades varen aparèixer. La nina es va posar molt contenta perquè les fades li digueren que en un segon podria aprendre super-bé les normes d’accentuació. “Estudia” varen dir les fades. I la nina es posà a estudiar.
9) Una vegada una classe es presentà a un concurs d’IB3 que consistia en l’accentuació. Hi havia diferents instituts, però només varen arribar dos la final: el Ramon Llull i Son Pisà.
10) Això eren moltes reines molt estrictes […] que varen estar un gran temps sense fer res.
11)Un dia va trobar una capsa en el seu armari. En obrir-la, van aparèixer tres persones i va escoltar: “Pensa un desig i nosaltres el farem realitat”. El nin no ho va pensar dues vegades, i desitjà: “Vull saber accentuar”.
12) Un dia vaig dubtar sobre una paraula: “pèsol”. N’havia trobat un a la cuina i vaig obrir la seva tavella i de dintre en van sortir tres reines que es presentaren amb el seu nom: n’Aguda, na Plana i n’Esdrúixola.
13) Les reines màgiques no saben accentuar molt bé, així que el dia que el meu professor de català va explicar les regles ortogràfiques vaig portar-les-hi perquè n`’aprenguessin.
14) Fa dos anys vaig conèixer les tres reines, que eren les més sàvies, guapes i altes, però antipàtiques. Eren germanes i vivien juntes, però no es duien bé.
15) A IB3 començaren a donar un programa de TV: “Les tres reines màgiques màjuden a accentuar”. Era un programa horrible però el que passava era que estava obligat a veure’l.
16) Això era i no era un dia tres reines màgiques de les Illes Balears, que em volien ajudar a accentuar. La de Menorca volia la lletra A, la de Mallorca, la O i E, i les Pitiüses volien la I i la U, una cada illa. Volien anar a Polònia perquè els havien dit que hi havia una paraula màgica, i la volien agafar per repartir-se-la. Era. “supercalifragilisticespialidós”.
17) Va tenir un accident de cotxe. La seva mare va morir i ella quedà mal ferida del cervell. Ja no recordava com accentuar. Ella plorava i plorava perquè volia que la seva mare tornés i ella poder accentuar.
18) A ca seva es va ficar en el web oficial de la classe anomenada “cantam”, i es fa ficar en el xat “toulkinoitor” i va demanar ajuda, però no hi havia ningú connectat i va pensar “Millor, esperaré demà que és sant Sebastià i trucaré a algú”.

29 gener 2010 Posted by | Uncategorized | 4 comentaris