castígate

blog del 1r ESO E de l'IES Ramon Llull

1.ca.1 LA SIRENA DEL QUART.

 

El proper dilluns, dia 13, has de dur contestades en el quadern aquestes preguntes sobre la lectura de “La sirena del quart” d’una fotocòpia que et donarà el professor. 

1)     Relaciona les sirenes mitològiques amb les de les ambulàncies o bombers

2)     El manatí és un mamífer sireni. Quina forma deu tenir aquest animal?

3)     Millora aquesta frase del text canviant només una paraula:

Jo ja no la sentiré quan arribi o quan se’n vagi, ni la podré espiar des de l’espiell de la porta aguantant-me la respiració.

4)     L’autora vol destacar l’amabilitat del personatge. Digues de quina manera intenta minimitzar la part negativa d’aquesta frase:

En Pep del quiosc diu, amb un punt de tristor, que ja es veia venir.

5)     Cerca en el text una frase en la qual la paraula “mar” no és sinònim d’oceà, sinó que té un altre significat.

6)     A quina hora surt la sirena de ca seva?

7)     La clau que obri la casa de la sirena no és metàl·lica. De quin material és? Si fos de fusta, per exemple, tendria el mateix efecte poètic?

8)     Quan parla de la bellesa de la sirena utilitza una hipèrbole. Quina?

9)     Quina frase ens parla d’una festa d’aniversari?

10) Cada escaló sembla que entoni la tecla d’un tímid piano. Escriu una altra metàfora on passi una cosa semblant amb un altre instrument musical. Per exemple: Els ocells descansen sobre els fils elèctrics com si tocassin la guitarra.

11) En el text es parla d’escates lluents. Quin és el femení de “lluent”? Com ho podem saber a través del diccionari?

12) En dues ocasions el protagonista ens parla del seu insomni. Copia les frases on ho explica.

13) Quan la sirena davalla l’escala, l’autora diu que ressona, repica, toca el piano. En canvi,  en pujar, de quina manera diu que sembla que ho fa?

14) En el tercer paràgraf es diu que es noten uns cops molt suaus. Més endavant diu que vaig sentir tocs suaus. Selecciona el millor sinònim de “suau” per evitar repetir aquest adjectiu. Fi, llis, tou, mòrbid, benigne, dolç, agradable, delicat, tènue, amorós, manyac, dòcil, mans, plàcid, tranquil.

15) La sirena és tan amable que, fins i tot quan sembla que s’enfadarà, no només no s’enfada sinó que somriu amb una dolçor extraordinària. Explica les diferents maneres de multiplicar l’amabilitat en aquesta frase.

16) Posteriorment dirà que té un somriure transparent. Què creus que significa això? Ho relaciones amb la transparència del vidre de la clau? Quedaria bé ajuntar les dues frases i dir que la sirena “va somriure amb una dolçor transparent”?

17) Escriu una única paraula que expressi la sensació que sents en llegir aquesta frase:

Que llarga se’m va fer l’espera mentre baixava les escales! El segon pis… el primer pis… l’entresòl… l’entrada…

18)Explica els dos significats que pot tenir aquesta frase i digues quin dels dos té en el text.

Em va faltar temps per sortir i recollir el que m’havia deixat.

19)En què compara el corall vermell?

20)Cerca una frase del text que ens dóna sensacions osmològiques. Recorda que l’osmologia és la ciència que estudia les olors.

21) L’autora diu que el corall és “aquella pedra de mar”. Per què la professora de Ciències Naturals no estaria d’acord amb aquesta expressió?

22) Quina sorpresa hi ha al final de la història?

 

Anuncis

5 Octubre 2014 Posted by | català, deures, exercicis | , | Deixa un comentari

1.ca.1 LA SIRENA DEL QUART

 

El proper dilluns, dia 13, has de dur contestades en el quadern aquestes preguntes sobre la lectura de “La sirena del quart” d’una fotocòpia que et donarà el professor. 

1)     Relaciona les sirenes mitològiques amb les de les ambulàncies o bombers

2)     El manatí és un mamífer sireni. Quina forma deu tenir aquest animal?

3)     Millora aquesta frase del text canviant només una paraula:

Jo ja no la sentiré quan arribi o quan se’n vagi, ni la podré espiar des de l’espiell de la porta aguantant-me la respiració.

4)     L’autora vol destacar l’amabilitat del personatge. Digues de quina manera intenta minimitzar la part negativa d’aquesta frase:

En Pep del quiosc diu, amb un punt de tristor, que ja es veia venir.

5)     Cerca en el text una frase en la qual la paraula “mar” no és sinònim d’oceà, sinó que té un altre significat.

6)     A quina hora surt la sirena de ca seva?

7)     La clau que obri la casa de la sirena no és metàl·lica. De quin material és? Si fos de fusta, per exemple, tendria el mateix efecte poètic?

8)     Quan parla de la bellesa de la sirena utilitza una hipèrbole. Quina?

9)     Quina frase ens parla d’una festa d’aniversari?

10) Cada escaló sembla que entoni la tecla d’un tímid piano. Escriu una altra metàfora on passi una cosa semblant amb un altre instrument musical. Per exemple: Els ocells descansen sobre els fils elèctrics com si tocassin la guitarra.

11) En el text es parla d’escates lluents. Quin és el femení de “lluent”? Com ho podem saber a través del diccionari?

12) En dues ocasions el protagonista ens parla del seu insomni. Copia les frases on ho explica.

13) Quan la sirena davalla l’escala, l’autora diu que ressona, repica, toca el piano. En canvi,  en pujar, de quina manera diu que sembla que ho fa?

14) En el tercer paràgraf es diu que es noten uns cops molt suaus. Més endavant diu que vaig sentir tocs suaus. Selecciona el millor sinònim de “suau” per evitar repetir aquest adjectiu. Fi, llis, tou, mòrbid, benigne, dolç, agradable, delicat, tènue, amorós, manyac, dòcil, mans, plàcid, tranquil.

15) La sirena és tan amable que, fins i tot quan sembla que s’enfadarà, no només no s’enfada sinó que somriu amb una dolçor extraordinària. Explica les diferents maneres de multiplicar l’amabilitat en aquesta frase.

16) Posteriorment dirà que té un somriure transparent. Què creus que significa això? Ho relaciones amb la transparència del vidre de la clau? Quedaria bé ajuntar les dues frases i dir que la sirena “va somriure amb una dolçor transparent”?

17) Escriu una única paraula que expressi la sensació que sents en llegir aquesta frase:

Que llarga se’m va fer l’espera mentre baixava les escales! El segon pis… el primer pis… l’entresòl… l’entrada…

18)Explica els dos significats que pot tenir aquesta frase i digues quin dels dos té en el text.

Em va faltar temps per sortir i recollir el que m’havia deixat.

19)En què compara el corall vermell?

20)Cerca una frase del text que ens dóna sensacions osmològiques. Recorda que l’osmologia és la ciència que estudia les olors.

21) L’autora diu que el corall és “aquella pedra de mar”. Per què la professora de Ciències Naturals no estaria d’acord amb aquesta expressió?

22) Quina sorpresa hi ha al final de la història?

 

4 Octubre 2014 Posted by | català, deures | , | Deixa un comentari

1.ca.1 LA SIRENA DEL QUART.

 

El proper dilluns, dia 13, has de dur contestades en el quadern aquestes preguntes sobre la lectura de “La sirena del quart” d’una fotocòpia que et donarà el professor. 

1)     Relaciona les sirenes mitològiques amb les de les ambulàncies o bombers

2)     El manatí és un mamífer sireni. Quina forma deu tenir aquest animal?

3)     Millora aquesta frase del text canviant només una paraula:

Jo ja no la sentiré quan arribi o quan se’n vagi, ni la podré espiar des de l’espiell de la porta aguantant-me la respiració.

4)     L’autora vol destacar l’amabilitat del personatge. Digues de quina manera intenta minimitzar la part negativa d’aquesta frase:

En Pep del quiosc diu, amb un punt de tristor, que ja es veia venir.

5)     Cerca en el text una frase en la qual la paraula “mar” no és sinònim d’oceà, sinó que té un altre significat.

6)     A quina hora surt la sirena de ca seva?

7)     La clau que obri la casa de la sirena no és metàl·lica. De quin material és? Si fos de fusta, per exemple, tendria el mateix efecte poètic?

8)     Quan parla de la bellesa de la sirena utilitza una hipèrbole. Quina?

9)     Quina frase ens parla d’una festa d’aniversari?

10) Cada escaló sembla que entoni la tecla d’un tímid piano. Escriu una altra metàfora on passi una cosa semblant amb un altre instrument musical. Per exemple: Els ocells descansen sobre els fils elèctrics com si tocassin la guitarra.

11) En el text es parla d’escates lluents. Quin és el femení de “lluent”? Com ho podem saber a través del diccionari?

12) En dues ocasions el protagonista ens parla del seu insomni. Copia les frases on ho explica.

13) Quan la sirena davalla l’escala, l’autora diu que ressona, repica, toca el piano. En canvi,  en pujar, de quina manera diu que sembla que ho fa?

14) En el tercer paràgraf es diu que es noten uns cops molt suaus. Més endavant diu que vaig sentir tocs suaus. Selecciona el millor sinònim de “suau” per evitar repetir aquest adjectiu. Fi, llis, tou, mòrbid, benigne, dolç, agradable, delicat, tènue, amorós, manyac, dòcil, mans, plàcid, tranquil.

15) La sirena és tan amable que, fins i tot quan sembla que s’enfadarà, no només no s’enfada sinó que somriu amb una dolçor extraordinària. Explica les diferents maneres de multiplicar l’amabilitat en aquesta frase.

16) Posteriorment dirà que té un somriure transparent. Què creus que significa això? Ho relaciones amb la transparència del vidre de la clau? Quedaria bé ajuntar les dues frases i dir que la sirena “va somriure amb una dolçor transparent”?

17) Escriu una única paraula que expressi la sensació que sents en llegir aquesta frase:

Que llarga se’m va fer l’espera mentre baixava les escales! El segon pis… el primer pis… l’entresòl… l’entrada…

18)Explica els dos significats que pot tenir aquesta frase i digues quin dels dos té en el text.

Em va faltar temps per sortir i recollir el que m’havia deixat.

19)En què compara el corall vermell?

20)Cerca una frase del text que ens dóna sensacions osmològiques. Recorda que l’osmologia és la ciència que estudia les olors.

21) L’autora diu que el corall és “aquella pedra de mar”. Per què la professora de Ciències Naturals no estaria d’acord amb aquesta expressió?

22) Quina sorpresa hi ha al final de la història?

 

4 Octubre 2014 Posted by | català, deures, exercicis | , | Deixa un comentari

1.ca.1 LA SIRENA DEL QUART

 

El proper dilluns, dia 13, has de dur contestades en el quadern aquestes preguntes sobre la lectura de “La sirena del quart” d’una fotocòpia que et donarà el professor. 

1)     Relaciona les sirenes mitològiques amb les de les ambulàncies o bombers

2)     El manatí és un mamífer sireni. Quina forma deu tenir aquest animal?

3)     Millora aquesta frase del text canviant només una paraula:

Jo ja no la sentiré quan arribi o quan se’n vagi, ni la podré espiar des de l’espiell de la porta aguantant-me la respiració.

4)     L’autora vol destacar l’amabilitat del personatge. Digues de quina manera intenta minimitzar la part negativa d’aquesta frase:

En Pep del quiosc diu, amb un punt de tristor, que ja es veia venir.

5)     Cerca en el text una frase en la qual la paraula “mar” no és sinònim d’oceà, sinó que té un altre significat.

6)     A quina hora surt la sirena de ca seva?

7)     La clau que obri la casa de la sirena no és metàl·lica. De quin material és? Si fos de fusta, per exemple, tendria el mateix efecte poètic?

8)     Quan parla de la bellesa de la sirena utilitza una hipèrbole. Quina?

9)     Quina frase ens parla d’una festa d’aniversari?

10) Cada escaló sembla que entoni la tecla d’un tímid piano. Escriu una altra metàfora on passi una cosa semblant amb un altre instrument musical. Per exemple: Els ocells descansen sobre els fils elèctrics com si tocassin la guitarra.

11) En el text es parla d’escates lluents. Quin és el femení de “lluent”? Com ho podem saber a través del diccionari?

12) En dues ocasions el protagonista ens parla del seu insomni. Copia les frases on ho explica.

13) Quan la sirena davalla l’escala, l’autora diu que ressona, repica, toca el piano. En canvi,  en pujar, de quina manera diu que sembla que ho fa?

14) En el tercer paràgraf es diu que es noten uns cops molt suaus. Més endavant diu que vaig sentir tocs suaus. Selecciona el millor sinònim de “suau” per evitar repetir aquest adjectiu. Fi, llis, tou, mòrbid, benigne, dolç, agradable, delicat, tènue, amorós, manyac, dòcil, mans, plàcid, tranquil.

15) La sirena és tan amable que, fins i tot quan sembla que s’enfadarà, no només no s’enfada sinó que somriu amb una dolçor extraordinària. Explica les diferents maneres de multiplicar l’amabilitat en aquesta frase.

16) Posteriorment dirà que té un somriure transparent. Què creus que significa això? Ho relaciones amb la transparència del vidre de la clau? Quedaria bé ajuntar les dues frases i dir que la sirena “va somriure amb una dolçor transparent”?

17) Escriu una única paraula que expressi la sensació que sents en llegir aquesta frase:

Que llarga se’m va fer l’espera mentre baixava les escales! El segon pis… el primer pis… l’entresòl… l’entrada…

18)Explica els dos significats que pot tenir aquesta frase i digues quin dels dos té en el text.

Em va faltar temps per sortir i recollir el que m’havia deixat.

19)En què compara el corall vermell?

20)Cerca una frase del text que ens dóna sensacions osmològiques. Recorda que l’osmologia és la ciència que estudia les olors.

21) L’autora diu que el corall és “aquella pedra de mar”. Per què la professora de Ciències Naturals no estaria d’acord amb aquesta expressió?

22) Quina sorpresa hi ha al final de la història?

 

4 Octubre 2014 Posted by | català, deures, exercicis | , | Deixa un comentari

2.ca.12 ODONTOLOGIA

Avui, primer de març, dia de les Illes Balears, ha sortit un article de Pere Riutort, a la contraportada del Diari de Balears que podeu llegir i comentar a continuació. En haver-lo llegit, els alumnes que vulguin poden escriure un comentari on parlin dels aspectes que us diré al final. Aquest comentari és voluntari i no servirà per a nota, però sí que, si està ben escrit, valdrà un positiu. L’article diu això:

“Fins fa poc, la salut i la funció eren els objectius principals de l’odontologia, però en els últims anys l’interès per l’estètica s’ha transformat en el principal motiu d’atenció odontològica, ja que permet al pacient aconseguir confiança, autoestima i respecte. En un món on gairebé només interessen el luxe, el capritx i el superflu, la bellesa de les dents està de moda rabiosa, a ben segur perquè aparenta joventut i, per extensió, significa gaudir de bona salut, mostrar una imatge corporal estilitzada, emanar un positiu atractiu sexual, sentir-se psicològicament bé, assolir un alt grau d’autoestima personal i estar plenament convençut per aconseguir el reconeixement social i l’èxit professional”.

Si voleu, el divendres, juntament amb el treball del llibre de lectura, podeu presentar un full on contesteu les següents preguntes referides del fragment que acabau de llegir:

1) Resum del text.
2) La teva opinió.
3) Per què la paraula “funció” de la primera línia suposa un lapsus de l’autor i en realitat hauria de ser “funcionalitat”?
4) Hi ha dues repeticions (odontologia – odontològica i autoestima). Com les evitaries?
5) Hi apareixen algunes hipèrboles. Intenta escriure les mateixes frases de manera que no resultin tan exagerades.
6) Creus que és cert que actualment “NOMÉS” interessen “el luxe, el capritx i el superflu”, com es diu al text?
7) “Superflu” és un adjectiu, no un nom com “luxe” o “capritx”. Per tant, va precedit d’un article o d’un pronom?
8) Sabries dir algunes coses que actualment estan “de moda rabiosa”? Creus que l’odontologia està tant de moda com diu l’autor?
9) Per què l’expressió “per extensió” està inadequadament utilitzada? Posa una frase d’exemple on estigui ben usada.
10) Per què la dentadura no pot estilitzar la figura de tot el nostre cos, tal com pretén Pere Riutort?
11) Fixa’t en les locucions “ja que” i “perquè”. Són conjuncions que sempre van seguides d’una proposició que explica la frase anterior. “Te donarem un premi, ja que (o “perquè”) has fet el millor treball”, per exemple. En canvi, a l’article seria millor eliminar les conjuncions i posar dues oracions simples independents, perquè, tal com està escrit, fa pensar que ara interessa la confiança i el respecte, però antigament no interessava, o que l’odontologia està de moda només per a aparentar ser més joves. Escriu com quedarien les frases eliminant aquestes dues conjuncions.
12) Creus que és un pleonasme el dir “l’autoestima personal”?
13) Quina professió creus que té l’autor?
14) Quines paraules del text i d’aquestes 13 preguntes has hagut de cerca al diccionari?

Ara pots llegir l’article complet comprant el diari, visitant el web http://www.dbalears.cat o llegint la reproducció que hi ha a continuació. Veuràs que el títol és “La proporció àuria”.

Laltre dia em va correspondre pronunciar el discurs inaugural del curs a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, i amb la intenció de no provocar un desequilibri en l’interès del que havia d’exposar, vaig optar per una temàtica que despertàs curiositat a l’audiència, com ara l’odontologia estètica, ja que interessa a quasi tothom.
Fins fa poc, la salut i la funció eren els objectius principals de l’odontologia, però en els últims anys l’interès per l’estètica s’ha transformat en el principal motiu d’atenció odontològica, ja que permet al pacient aconseguir confiança, autoestima i respecte. En un món on gairebé només interessen el luxe, el capritx i el superflu, la bellesa de les dents està de moda rabiosa, a ben segur perquè aparenta joventut i, per extensió, significa gaudir de bona salut, mostrar una imatge corporal estilitzada, emanar un positiu atractiu sexual, sentir-se psicològicament bé, assolir un alt grau d’autoestima personal i estar plenament convençut per aconseguir el reconeixement social i l’èxit professional.
Com a professional m’interessa aconseguir un somriure atractiu, endemés el pacient ho desitja, independentment de la sofisticació de les tècniques utilitzades, les quals només em comprometen a mi. Per aconseguir-ho és interessant saber que l’estètica dental es basa, en part, en principis matemàtics i sovint són les úniques referències per les quals la natura pot ser compresa. Per això, l’odontologia estètica ha seguit des del seu inici conceptes simples, lògics i geomètrics, i un exemple molt utilitzat és el nombre àuric, concebut per Pitàgores l’any 530 aC, i l’invers d’aquest valor, la proporció daurada, paràmetres utilitzats per a la creació de l’art durant segles.
El somriure, confluència de l’art i la natura, representa el conjunt de les proporcions virtuals basades en la denominada proporció àuria o daurada, també coneguda com a propietat divina, regla daurada, nombre d’or, nombre daurat, secció àuria o raó àuria, representada per Barr l’any 1900 per la lletra grega fi en honor a l’escultor grec Fídies. Si bé va ser esmentada per primera vegada en l’odontologia per Lombardi l’any 1973, va sorgir a partir del cànon de proporcions, o sigui, del conjunt de mesures proporcionals observades en la figura humana, establert per Leonardo da Vinci a l’Uomo Vitruviano, publicat a La Divina Proporzione del matemàtic Luca Pacioli l’any 1509, basat en la raó daurada o àuria dels pitagòrics, els quals van atribuir una explicació matemàtica a la natura. S’obté mitjançant la progressió de Fibonacci, a partir de la suma de 0+1 i sumant el resultat amb l’últim sumat:
0+1=1; 1+1=2; 1+2=3; 2+3=5; 3+5=8; 5+8=13; 8+13=21; 13+21=34… i a partir d’aquesta última operació (13+21=34), la divisió del segon sumand amb el resultat sempre dóna el mateix quocient: 0,618 (34:55=0,618), nombre que marca la proporció àuria fins a l’infinit. S’ha utilitzat en el disseny d’edificis clàssics, com Fídies en el Parthenó, i per altres artistes, arquitectes i geòmetres, i apareix amb freqüència en les anotacions de Leonardo da Vinci. Els botànics han trobat que les proporcions àuries tenen valor en la filotàxia, la classificació de les plantes segons l’estructura de les fulles i la tija.
Si consideram l’ample de l’incisiu central com el tot, multiplicant-lo per 0,618 o dividint-lo per 1,618, obtindrem l’ample virtual de l’incisiu lateral, i de la mateixa manera partint d’aquest últim, aconseguirem el valor de l’ample visible del caní. Treballs recents han estudiat la proporció àuria aplicada a l’odontologia, com ara el realitzat per un grup de professionals format per dos odontòlegs, un retratista i un pintor, els quals determinaren l’atractiu dels somriures d’un miler de persones entre 18 i 30 anys. Cada individu va ser assignat a un grup depenent de si el seu somriure era atractiu, no atractiu, o bé no determinat. L’incisiu central superior va complir la proporció àuria en relació a l’incisiu lateral superior en més del 50% de les persones amb un somriure atractiu, en comparació amb el 10% de les persones amb un somriure no atractiu; i com a conclusió podem dir que la proporció àuria és útil per a aconseguir restauracions estètiques entre els incisius centrals, laterals i canins.
També van sorgir alguns instruments com el compàs auri, format per tres puntes mòbils, on la del mig marca sempre el punt auri, determinant dos segments de diferent grandària i que es troben en harmonia. Aquest tipus d’instrument permet tant l’anàlisi de les proporcions dentàries com la relació d’aquestes amb la resta de les estructures facials i del cos humà. Ricketts, un dentista nord-americà referent de l’ortodòncia actual, va descriure criteris estètics seguint la idea de les proporcions àuries. Així, diu que en un perfil harmònic, la distància del conducte auditiu a la part externa de l’ull està en proporció àuria amb la distància d’aquest punt al vèrtex nasal; la primera distància és 1,618 vegades major que la segona. I en la projecció frontal, la situació de la boca està a una distància major del pla submentonià que de la base nasal; existeix aquí també una proporció àuria.
Tot això és sorprenent i està molt bé, però potser no hauríem de donar a l’estètica més importància de la que té. El preu que hem de pagar per aconseguir una bona imatge i un somriure atractiu és, a vegades, excessiu. Però la societat juga molt fort amb tot allò que significa moda, triomf i sexe, i a més aquests conceptes no es poden deslligar fàcilment. Hem de ser conscients de les nostres limitacions i no caure en les desmesurades missives d’ostentació i poder.

1 Març 2010 Posted by | català, exercicis, treballs, Uncategorized | , , | 1 comentari